Sabíeu que a la basílica de Sant Pere del Vaticà es conserva una pedra de pòrfir vermell que té un alt significat simbòlic? Si entreu a aquesta basílica, al capdavall de la nau i tocant a la porta central del temple, anomenada porta del Filarete —el nom de l’autor—, veureu una rodona vermella al mig de la nau. És l’anomenada rota porphiretica, una gran llosa rodona de color vermell. Trobem aquesta mena de pedra en altres esglésies i basíliques romanes, en les quals forma part dels mosaics de tipus cosmatesc, propis dels segles XIII i XIV a la ciutat de Roma. Però aquesta rodona (rota) té un significat especial. Diu la tradició que pertany a la basílica vaticana construïda en temps de l’emperador Constantí al damunt de la tomba de l’apòstol Pere. La rodona ja està documentada el segle IX, situada en un lloc central de l’antiga basílica. La simbologia es deu a un fet important ocorregut en aquest temple: la coronació de Carlemany com a emperador el dia de Nadal de l’any 800. La Vita Karoli Magni d’Eginard només diu:
Idcirco Romam veniens propter reparandum, qui nimis conturbatus erat, ecclesiae statum ibi totum hiemis tempus extraxit. Quo tempore imperatoris et augusti nomen accepit. Quod primo in tantum aversatus est, ut adfirmaret se eo die, quamvis praecipua festivitas esset, ecclesiam non intraturum, si pontificis consilium praescire potuisset […].
Així doncs, va anar cap a Roma per tal de restablir la situació de l’Església, extremament pertorbada, i allí va romandre durant l’hivern. En aquell temps va rebre el nom de emperador i august. I en un primer moment es va mostrar tan contrari a això que va arribar a afirmar que en aquell dia, encara que fos una festivitat major, no hauria entrat a l’església si hagués sabut quines eren les intencions del pontífex […].
Pel text d’Eginard, sembla que Carlemany no coneixia les intencions del papa Lleó III, però el cert és que aquest va imposar damunt del monarca la corona, l’antiga diadema imperial. Lligava així la figura del rei franc amb la dels emperadors romans. I la pedra de pòrfir, què hi fa en aquesta història?
Sembla que, a partir d’aquesta coronació es va fixar un ritual propi de les coronacions imperials, de manera que l’Ordo romanus XLV, datat del darrer decenni del segle IX, establia tres moments que configuraven la coronació: preces, unctio i coronatio. L’emperador, acompanyat pels cardenals suburbicaris d’Albano i Òstia, feia l’ingrés solemne al temple. Agenollat a terra rebia dues benediccions i oracions (preces), la segona de les quals era «in medio rotae», és a dir, sobre la rota porphiretica. Als peus de la confessió de Sant Pere, l’emperador es prostrava i continuaven les oracions, ara amb les lletanies dels sants. Tot seguit rebia la unció (unctio) amb el crisma a l’espatlla i el braç drets. Finalment, s’adreçava a la càtedra, on el papa li imposava la corona (coronatio), s’entonava l’himne Gloria in excelsis Deo i continuava la celebració solemne de la missa.
Aquest ritual va ser fixat a finals del segle IX i reprès per l’emperador Otó I l’any 962 —com explica el Chronicon de Thietmar— i pel seu fill Otó II set anys més tard. El darrer emperador que va rebre la corona imperial va ser Frederic III l’any 1452 i de mans del papa Nicolau V.
La rota porphiretica, doncs, és només una protagonista secundària en aquesta història. Però la seva presència està molt lligada al símbol del color vermell associat als emperadors romans d’Orient, i dona continuïtat entre l’Imperi romà i el Sacre Imperi, present durant tota l’edat mitjana europea.
Daniel Piñol
Universitat de Barcelona
Bibliografia:
Blaauw, Sible de. Cultus et decor: Liturgia e architettura nella Roma tardoantica e medievale. Ciutat del Vaticà: Biblioteca Apostolica Vaticana, 1994.
Einhardi. Vita Karoli Magni [en línia]. Edició a cura de G. H. Pertz i G. Waitz. Hannover: Imp. Bibliopolii Hahniani, 1905. <https://archive.org/details/einhardivitakar00unkngoog/page/n105/mode/2up> [Consulta: 29 abril 2020].
Eginardo. Vita Karoli Magni = Vida de Carlomano [en línia]: Edición bilingüe latín-castellano. Edició a cura de Pablo J. Castiella. Saragossa, 2016 <https://www.academia.edu/24899199/Eginardo._Vida_de_Carlomagno_Vita_Karoli_Magni_._Edici%C3%B3n_biling%C3%BCe_lat%C3%ADn-castellano> [Consulta: 29 abril 2020].
Thietmari. Chronicon [en línia]. Edició a cura de Iohannes M. Lappenbergii. Hannover: Imp. Bibliopolii Hahniani, 1889. <https://archive.org/details/thietmarimersebu00thieuoft/page/276/mode/2up/search/Otto+I%2C+> [Consulta: 29 abril 2020].