El segle X és l’època escollida per Jordi Romeu i Jaume Font per ambientar-hi Terra de marca, una novel·la històrica que ens trasllada a la Catalunya carolíngia. Amb aquesta obra, i navegant entre fets reals i ficticis, ens podem apropar d’una manera diferent als comtats catalans, que són l’origen de la Catalunya actual. N’hem parlat amb els autors, que ens han explicat el procés de creació de l’obra i algunes de les claus del text.
D’on sorgeix la idea d’ambientar la novel·la a les terres de la marca?
Terra de marca parla dels orígens del Penedès, però també dels de Catalunya. Aquest és el primer punt d’interès i d’aquí sorgeix la idea. El segle X és una època remota i poc documentada que genera un gran interès, perquè ens parla una mica de com som ara, i el llegat que n’ha quedat és molt important. Sense tenir-la en compte, no podem entendre la nostra història fins avui. D’altra banda, Rivus de Berilas és el nom original del nostre municipi, Sant Pere de Riudebitlles, i per tant, la curiositat de saber el què i el com del naixement, primer, del priorat i, després, de la vila ens va semblar un motiu suficient per intentar l’aventura de novel·lar-ho. De fet, l’indret de Rivus de Berilas va ser molt potent en el desenvolupament econòmic i social de la marca penedesenca.
Creieu que aquest període de la història està ben i prou explicat?
El material d’aquest període és escàs, però suficient. Requereix voluntat de recerca i prou intuïció per saber i endevinar on buscar. Després, ve la tasca de crear la trama de la novel·la a partir d’aquesta recerca. D’altra banda, no som els primers autors que hem novel·lat aquesta època, però és veritat que hi ha altres períodes de la història més explicats. Una de les conseqüències d’aquesta manca relativa de material és que t’obliga a fer un esforç d’imaginació per configurar els personatges i els indrets. Tot i això, hem escrit la novel·la utilitzant tota la informació que hem trobat sobre l’època, així com els tractats històrics presentats per experts en la matèria.
En quines fonts us heu basat per documentar-vos?
La informació s’ha trobat en diferents fonts, per la qual cosa només en citarem algunes. Per exemple, com a bibliografia hem utilitzat, entre d’altres: En els orígens de Catalunya, de Michel Zimmermann (Edicions 62, 1989); Història de Catalunya, de F. Valls Taberner (Selecta, 1979), i el Diccionari Barcanova d’història de Catalunya, de Ramon Sòria i Ràfols (Barcanova, 1990). També ens hem basat en diferents articles, com «Córdova en el siglo X», de Jesús Pijuán; «El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII», de Philip Banks a Barcelona Quaderns d’Història, o un article del setmanari El 3 de Vuit titulat «Històries del Penedès», publicat el 5 de desembre de 2013. A més, també hem sortit de la biblioteca i hem fet visites a Sant Cugat del Vallès, a la catedral de Barcelona, al Museu d’Història de Barcelona, a Còrdova, a Medina Azahara i a part de la ruta de Màlaga a Còrdova. És evident que el procés de documentació és llarg i laboriós i que una gran part de la informació que n’obtens no l’has de fer servir per a una novel·la, perquè llavors es convertiria en un tractat d’història.
És una novel·la històrica. Quina part de ficció i quina de realitat hi trobaran els lectors?
El marc és real, com no podia ser d’una altra manera, i, per tant, el lector hi trobarà una explicació del moment històric que s’ajusta a la realitat. Els fets històrics estan ben documentats, així com les circumstàncies que els envolten. Hi ha personatges que també són reals, com els comtes Sunyer, Miró i Borrell, la comtessa Riquilda, el califa Abderrahman, el seu fill Al-Hàkam o l’abat de Sant Cugat Gotmar. Malgrat això, nosaltres els hem donat veu, ens hem posat a la seva pell i, per tant, els hem imposat preocupacions i satisfaccions que no podem saber si ells compartirien. N’hi ha d’altres que responen a perfils també reals —com la figura de «la favorita» del califa de Còrdova o l’eunuc reial— i molts d’altres responen a cànons històrics —com els cavallers, els pagesos, els frares i els menestrals— que, de ben segur, haurien pogut viure en aquella època.
Feu-nos cinc cèntims de la trama de la novel·la. Quins són els personatges protagonistes i quines peripècies viuen?
La novel·la parteix de la visita d’un frare benedictí a la vall de Rivus de Berilas per trobar un indret on edificar un nou priorat, però la poca predisposició del senyor de Mediona, amo d’aquelles terres, fa que la història es compliqui. A partir d’aquí, el frare, acompanyat d’un dels pagesos de la zona, torna a Sant Cugat per portar les males noves i viu tot de peripècies, primer, a Barcelona i, després, en una expedició a Còrdova, la ciutat dels omeies en plena efervescència. Podem parlar, doncs, de quatre escenaris diferents connectats entre ells, d’una banda, per les relacions de vassallatge i, de l’altra, per les relacions comercials i de coneixement. És evident que, durant aquella època, les relacions de poder i les estratègies diplomàtiques van tenir un paper essencial en la configuració del territori i això és el que intentem reflectir en la novel·la. Com que es tracta d’una novel·la d’aventures, els fets se succeeixen un darrere l’altre gairebé sempre per efecte de causa i conseqüència, sense deixar res per lligar.
Estem en ple segle X i Catalunya ja ha iniciat la separació del domini franc. Què explica la novel·la d’aquell procés?
La veritable independència dels comtats catalans s’esdevé durant aquests anys. Des de Guifré el Pilós, els fills del qual es van autoproclamar successors hereditaris dels comtats que ell dominava, els diferents comtes es van anar deslligant dels francs de manera gairebé natural. La llunyania amb la seu de l’Imperi carolingi permetia als senyors de la terra fer una mica la seva i anar-se allunyant del domini franc. Fins llavors, però, encara retien vassallatge a l’emperador i no va ser fins al 988 amb Borrell II com a comte que no es va trencar aquest pacte de vassallatge amb el rei franc i va esdevenir-se, de facto, la independència dels comtats catalans. De fet, a la novel·la ja apareix un fet que demostra aquesta direcció dels esdeveniments: l’abdicació del comte Sunyer a favor dels seus dos fills Miró i Borrell és un senyal inequívoc de la separació de l’Imperi franc, que, com dèiem, fins feia ben pocs anys imposava qui havia de succeir en la direcció dels comtats.
En la novel·la apareixen el món musulmà i el món cristià. Quines diferències heu subratllat de les dues cultures?
En aquell moment, Còrdova era un referent en l’àmbit mundial per la riquesa cultural i pel poder que tenia a la major part de la Península. Cal pensar que la seva capital, amb més de mig milió d’habitants, es considerava una de les ciutats més riques del món conegut. Hi convivien les religions més importants del moment i hi havia esglésies cristianes i sinagogues jueves al costat de les grans mesquites musulmanes més espectaculars. D’altra banda, la cultura pel món musulmà era considerada primordial i, per això, tots els nens i les nenes eren escolaritzats de manera gratuïta i obligatòria. Des del punt de vista de la higiene i la sanitat, també hi havia una gran diferència amb els comtats cristians: a Còrdova es disposava de banys públics i d’aigua corrent, cosa que a la terra dominada pels cristians era impensable, i els seus sistemes de rec, de cultiu i d’ús de la força de l’aigua eren dels més avançats del moment. Hem de pensar que els comtats cristians es trobaven en plena creació i que ocupaven terres que fins llavors eren frontereres i, a més, no disposaven de força humana per fer-les tirar endavant. És evident que es tractava d’un moment inicial d’una civilització que havia d’aprendre molt per arribar al nivell de la cultura cordovesa.
Què trobaran els lectors a la novel·la sobre la Barcelona comtal? Com l’heu presentada?
Hi trobaran una autèntica visió de la Barcelona del segle X, ben documentada i descrita, amb detalls poc coneguts, com ara la descripció de l’antiga catedral, del Palau Comtal, de les portes de la ciutat i de la vida quotidiana al carrer. Barcelona apareix a la novel·la com una ciutat en plena efervescència, plena d’activitat i de nous habitants. S’està convertint en una veritable capital amb tots els poders: eclesiàstic, econòmic i polític. És l’inici d’una llarga història de domini sobre el territori que s’inicia en aquell moment. El poder del comte de Barcelona s’estendrà a la resta de comtats gràcies al poder d’atracció de la ciutat.
Qui creieu que són els lectors potencials de la novel·la? Va dirigida a un públic en concret?
La novel·la va dirigida a un públic general perquè hem intentat que la part novel·lada dominés la part històrica. És evident que el marc històric és essencial per a la novel·la, però la trama, en aquest cas, és la que permet que el lector s’enganxi al text. Des del més estricte respecte als tractats d’història, Terra de marca és eminentment una novel·la i, per tant, és la trama la que ha de portar la veu cantant. El marc històric serveix d’escenari: les situacions, el vestuari, les condicions de vida, els estatus socials són els propis de l’època, però les dades històriques queden en un segon pla i apareixen només per situar-nos. Tot i això, és evident que llegint la novel·la, seguint la trama, el lector pot descobrir com era la vida en aquella època i els orígens d’aquesta terra on vivim. I aquí ho lliguem amb la primera pregunta. D’on sorgeix la idea de la novel·la? Doncs d’això, de recuperar aquesta part de la història, que és essencial per entendre en quin punt ens trobem de la nostra Història, en majúscula.
Podeu llegir el primer capítol de Terra de marca aquí.