• La seu de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir el dia 18 de maig l’acte de cloenda, que va comptar amb les intervencions de representants dels cinc socis del projecte i de Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats
  • El programa ha digitalitzat la «Catalunya carolíngia» (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1926-2020) i l’ha reunit en una plataforma virtual
  • La documentació històrica ha servit com a base d’una aplicació didàctica, una aplicació ludificada i dues experiències interactives per a apropar aquest patrimoni a la ciutadania

 

El claustre de la Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va acollir dimecres 18 de maig a les 12 h l’acte de cloenda del projecte europeu CATCAR: Patrimoni digital al servei de la innovació social. Hi van participar Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Gilles Mateu, cap d’estudis i responsable d’estudis d’IMERIR; Agustí Alcoberro, vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la Universitat de Barcelona; Hermeline Malherbe, presidenta del Département des Pyrénées-Orientales; Yvan Auguet, president de la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD) i de la Fundació UPVD, i Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. També es va projectar un vídeo memòria que resumeix les accions desenvolupades durant els trenta mesos d’execució del projecte.

 

 

Martina Camiade i Jaume de Puig, caps del projecte, van ser els encarregats de conduir l’acte. Camiade va aprofitar per anunciar que el mateix 18 de maig s’inaugurava la plataforma virtual de CATCAR, una base de dades on ja es pot consultar tot allò referent a la documentació històrica carolíngia. D’altra banda, Jaume de Puig va manifestar que «les noves tecnologies ens conviden a pensar en projectes molt ambiciosos, que en institucions com l’IEC és l’objectiu principal».

Teresa Cabré, com a representant de la institució que ha encapçalat el projecte, va donar la benvinguda a l’acte. Va emfatitzar que és «un dia de celebració» perquè CATCAR ha posat fi a un projecte centenari iniciat per Ramon d’Abadal, qui fou membre de l’IEC. «El projecte posa la recerca històrica a la disposició de tothom que hi té interès. Per això, és un projecte absolutament nou», va destacar. Per acabar, va indicar que aquesta «recerca innovadora ha buscat una nova manera de formar i ensenyar» i ha convertit CATCAR en «un projecte d’èxit que cal escampar el màxim possible, ja que permet moltes mirades».

A continuació, va parlar Gilles Mateu. Va resumir les experiències interactives que han confeccionat des d’IMERIR, que inclouen un simulador topogràfic interactiu (sandbox) i una paret interactiva, en la qual un personatge històric demana ajuda als participants. «La nostra experiència en aquests treballs ha estat molt diferent d’allò que coneixíem», va exposar. «Hem passat el missatge històric a la gent». Per acabar, va convidar a la ciutadania a visitar les experiències immersives, que es troben al Museu Arqueològic de l’Esquerda, a Roda de Ter, i al Palais des rois de Majorque, a Perpinyà.

En tercer lloc, va intervenir Agustí Alcoberro, que va coincidir amb la presidenta de l’IEC: «És un dia de festa i, també, d’obrir noves línies i perspectives». Alcoberro va qualificar el projecte com a «encertat i afortunat» perquè «una gran recerca ha sigut compartida als nous mitjans». «Som recerca, però també som patrimoni: monumental, arqueològic i immaterial», va sentenciar.

Hermeline Malherbe va subratllar l’envergadura de CATCAR pel fet de «fer accessible a tothom el coneixement del període carolingi, des dels més joves que són a l’escola fins al públic en general». Va insistir que es tracta d’un projecte al qual el Département des Pyrénées-Orientales ha donat molta importància per «treballar a favor dels conciutadans dels Pirineus Orientals i de la Catalunya Sud».

«Per a la UPVD aquest projecte té molt de sentit, ja que la història del nostre establiment està estrictament lligada a la de Catalunya», va declarar Yvan Auguet, que va recordar que la seva universitat és la «sòcia natural» en les qüestions relatives a la Catalunya del Nord: «La UPVD està desenvolupant una forta xarxa de socis al sud i al nord de la frontera. Treballem en sinergia per difondre i millorar el coneixement». Segons Auguet, CATCAR ha servit per a «promocionar una història comuna que conforma la nostra identitat». «Junts hem innovat pel nostre patrimoni i futur», ha acabat, reivindicant la transcendència dels projectes de cooperació transfronterera.

La consellera Gemma Geis va subratllar els diferents motius pels quals considera rellevant el projecte: «CATCAR és un exemple brillant de com posar el patrimoni del país a l’abast de tota la ciutadania». Així mateix, va reconéixer que «hem d’ampliar la recerca en ciències socials, i aquest és un instrument que hi contribuirà d’una manera molt clara». «Iniciatives com CATCAR contribueixen a fer una societat millor, i aquest és el nostre objectiu principal», va afegir.

 

CATCAR: Patrimoni digital al servei de la innovació social

El projecte té els socis següents: l’IEC, que l’encapçala; l’Institut Méditerranéen d’Études et Recherche en Informatique et Robotique (IMERIR); la Universitat de Barcelona (UB); els Archives Départementales des Pyrénées Orientales del Département des Pyrénées-Orientales (CD66); la Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD), i la Universitat de Lleida (UdL), com a soci associat.

CATCAR té un pressupost de 713.278 €. El projecte ha estat cofinançat en un 65 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) mitjançant el Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA, 2014-2020). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera entre Espanya, França i Andorra. La seva ajuda es concentra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres mitjançant estratègies conjuntes a favor d’un desenvolupament territorial sostenible.