Aquest any es commemora el cinquantè aniversari de la mort de l’historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals (1888-1970), que fou l’impulsor principal del projecte Catalunya Carolíngia de l’Institut d’Estudis Catalans. L’obra recull i publica tots els documents referents a la Catalunya dels segles VIII al X, un corpus cabdal per a conèixer millor la història de l’Europa occidental. CATCAR té l’origen en aquesta recerca, que es va convertir en el projecte vital de Ramon d’Abadal.
De la seva extensa producció i de la seva trajectòria com a historiador, polític i periodista, en parla l’exposició «Ramon d’Abadal i de Vinyals. Investigador de la nostra història», que s’ha pogut veure al Museu Episcopal de Vic durant el mes de novembre i que ara es pot veure a la Sala de Cultura de l’Ajuntament de Gurb. Hem visitat la mostra i hem parlat amb el seu comissari, l’historiador i professor de la Universitat de Vic, Santi Ponce i Vivet. També ens van acompanyar Conxita Mas, familiar de Ramon d’Abadal, i Lluís Cerarols Cortina, director dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Abadal, un historiador positivista
Ponce ens guia per l’exposició amb tranquil·litat, amb veu segura i passió als ulls quan parla d’Abadal, a qui descriu com «un home intel·ligent, tenaç i treballador». Quan li preguntem què és el que destacaria del llegat de l’historiador, no dubta ni un segon: «Fa una història dels fets, és positivista. Introdueix una història racional, objectiva, descentrada de la política.»
Les aportacions de Ramon d’Abadal al coneixement dels orígens de Catalunya són decisives i reconegudes arreu. Entre l’any 1910, quan va veure la llum el seu primer article com a historiador, i fins a l’any 1970 va publicar una seixantena de treballs entre llibres i articles, la major part dedicats als segles IX i X: «Abadal posa llum a un període fosc de la nostra història, que es coneixia a través de les llegendes. Han passat cent anys i la seva obra continua sent fonamental. Tenim una gran quantitat de documents entorn de l’any 1000 i ell els va esprémer, va dibuixar tota la història del naixement de Catalunya.»
I de tota aquesta feina d’interpretació de textos, quin relat en va sortir? Ponce explica que va aportar una idea fonamental sobre els nostres orígens: «Primer va ser la construcció política de Catalunya i després va néixer la identitat, la llengua, la consciència col·lectiva. Va ser un procés lent; no hi ha un moment fundacional de la nació catalana.»
La seva obra, un llegat sense precedents
L’exposició fa un repàs de la producció de l’historiador, posant l’accent en una de les seves obres: «Posem una mica d’èmfasi en un dels llibres, Els primers comtes catalans, que li va encarregar Vicens Vives, on precisament sintetitza les obres que va fer al llarg de la seva vida.»
Una altra obra que hi té un espai és la Catalunya Carolíngia, el gran projecte de la seva vida. En temps de la Segona República es trobava immers treballant en aquests textos. L’esclat de la Guerra Civil el va obligar a exiliar-se. Mentrestant, la seva casa de Barcelona va ser saquejada i parcialment cremada. Les fitxes, les notes, les caixes amb les transcripcions documentals i els textos originals manuscrits de l’obra van ser destruïts. Abadal va refer tota la feina perduda i va bastir un relat sobre el domini carolingi a Catalunya que avui és plenament vigent: «Ell era conscient de la importància de posar llum a un període de Catalunya del qual se sabia ben poc. Per això va anar transcrivint i estudiant tots els diplomataris que va anar trobant als centres de documentació i també es va adonar que no podia abastar aquesta feina. Va donar les pautes que calia seguir per a treballar en aquesta obra magna que és la Catalunya Carolíngia, una obra que ha trigat cent anys a completar-se.»
El seu esperit noucentista
Els seus anys de formació ajuden a entendre la seva trajectòria: «La seva formació va ser excepcional. Va estudiar dret, va fer el doctorat a Madrid i va formar-se a París com a historiador medievalista, tenia una formació europea molt sòlida i era poliglot. Representa una mica l’esperit dels homes del Noucentisme. Es tracta d’una elit molt ben formada per a tirar endavant un projecte de país. És el moment de creació de l’Institut d’Estudis Catalans.»
La mostra testimonia aquestes primeres etapes «perquè ajuden a entendre la vocació d’historiador de Ramon d’Abadal, tot i haver-se format com a advocat». Dues facetes professionals, que es van complementar: «La seva formació de dret li va permetre entendre més tots els procediments, i va llegir entre línies els documents legals carolingis.»
La visita també ens permet veure documents que ens parlen dels seus mèrits i de la seva vinculació amb les acadèmies: «Tot queda molt ben representat en la correspondència. Es cartejava amb els principals estudiosos del moment, de tot el món. Ramon d’Abadal va més enllà de Catalunya. Té una projecció internacional.»
