Premis Crítica 2021 «Serra d’Or»

 

Ramon Ordeig i Mata ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or 2021 de Recerca en l’àmbit de les humanitats per l’edició d’Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga, volum VIII de la col·lecció «Catalunya Carolíngia» (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1926-2020).

L’acte de lliurament dels Premis Crítica Serra d’Or, que enguany celebren la seva cinquanta-cinquena edició, es va fer el divendres 17 de setembre, en el marc de la Setmana del Llibre en Català, al moll de la Fusta de Barcelona.

Els Premis Crítica Serra d’Or són els més antics en l’àmbit català i han estat convocats cada any ininterrompudament des del 1967. Els atorga un jurat independent de la revista Serra d’Or, publicació de l’Abadia de Montserrat. El guardó, una serreta d’or, reconeix obres publicades l’any anterior de quatre àmbits diferents: recerca, literatura i assaig, literatura infantil i juvenil i teatre.

 

Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga

 

Els comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga

A més del pròleg dels directors actuals de la col·lecció, Gaspar Feliu i Josep M. Salrach, membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i de l’estudi introductori de Ramon Ordeig com a curador, el tom dona notícia d’un total de 908 documents. L’edició es completa amb mapes que localitzen els principals llocs esmentats en els documents i un acurat índex alfabètic de noms de persona i de lloc.

Amb aquest darrer tom es clou l’edició de documents de la col·lecció endegada per Ramon d’Abadal fa cent anys. Estructurat en toms que abasten un o diversos comtats, el programa de recerca ha anat recollint i publicant tota la documentació catalana anterior a l’any 1000, un material que és ara la base de CATCAR. Actualment es treballa en l’elaboració de dos toms més: el tom IX (apèndix, epigrafia i correccions) i la segona part del tom I (introducció general a l’obra).

 

Una col·lecció que va néixer fa un segle

El programa va néixer fa cent anys, impulsat per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. La seva llarga durada es deu, sobretot, a la dificultat de l’empresa, però també als entrebancs polítics i econòmics que ha hagut de superar el projecte, especialment durant la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil i el franquisme.