Hem parlat també amb Josep Maria Salrach, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que ha destacat la utilitat d’aquesta col·lecció per a l’estudi de l’època medieval.
Professor Salrach, aquesta és una obra de consulta imprescindible? Quina importància té per als investigadors?
És el complement necessari de la Catalunya carolíngia, la gran obra dedicada a l’edició de tots els documents catalans anteriors a l’any 1000, que va iniciar Ramon d’Abadal l’any 1920, que edita l’IEC i que justament ara s’ha acabat. El 2018-2019 va ser una satisfacció que, després de vint anys de l’aparició del primer volum de la col·lecció «Atles dels Comtats de la Catalunya Carolíngia», aquesta gran obra arribés a la fi. La satisfacció es justifica per la utilitat de la col·lecció, la qualitat tècnica, el rigor científic i l’erudició esmerçada. En fi, la col·lecció «Atles dels Comtats de la Catalunya Carolíngia» és i serà una eina de consulta imprescindible durant molts anys —segurament durant generacions— per als estudiosos dels orígens de Catalunya.
És un projecte monumental, que ha trigat vint anys a culminar-se. Es pot comparar amb alguna altra obra a Europa?
El balanç és molt positiu i els autors es poden sentir orgullosos del treball fet, que es pot resumir dient que, en aquest terreny, han situat Catalunya molt amunt, entre els països més avançats d’Europa en cartografia històrica. De fet, des del punt de vista cartogràfic, de cartografia alt-medieval, aquesta obra és única. No conec res semblant a Europa.
És més, el que en els països més avançats d’Europa s’ha fet en cartografia històrica, amb tot l’ajut públic necessari i en el si de grans institucions de recerca, aquí, a Catalunya, s’ha realitzat exclusivament amb el treball i sacrifici personal dels autors i amb la voluntat i el compromís de l’editor amb la cultura, i de tots ells amb el país.
La majoria de documents carolingis esmenten un comtat, una vall, una vil·la, un límit territorial… Aquesta informació, traslladada als mapes, ens obre noves portes al món medieval?
Una part dels mapes de cada volum d’aquest atles estan dedicats a situar sobre el terreny els dominis —avui els anomenaríem grans propietats—, en el sentit de llocs on els governants o potestats tenien béns i drets i d’on extreien els recursos per a viure, mantenir la posició social i exercir el poder i les funcions que duien a terme. Bolòs i Hurtado diferencien, amb mapes específics, entre dominis comtals, vescomtals, senyorials i de l’Església (episcopals, monacals i de parròquies). Empren el mot domini i no senyoria, i fan bé. Aquella societat estava en una fase de transició al feudalisme i, en els dominis, es podia observar encara la doble naturalesa originària del poder sobre la terra i els homes: la pública i la patrimonial, que després es fondran en les senyories. En aquest sentit és important fixar-se en les vil·les com a demarcacions que formen els dominis, i adonar-se de la importància dels límits de les vil·les i de la rellevància dels erms en el seu interior. Creiem que la relectura dels documents i la consulta d’aquests mapes poden ajudar els investigadors a avançar en un més bon coneixement del poder i la societat d’aquella època.
La toponímia és una part fonamental de l’obra. Quina informació ens aporten els noms dels llocs per a entendre el passat?
En cada volum de la col·lecció hi ha una part de mapes de gran format, que per als especialistes i estudiosos de l’alta edat mitjana a Catalunya és, sens dubte, la més important. En conjunt, els fulls formen el mapa toponímic general de cada comtat i, conjuntament, de tota la Catalunya carolíngia. Són mapes a escala 1:100.000, en els quals es recullen i se situen sobre el terreny gairebé tots els milers de noms de lloc que afloren en els documents dels segles IX i X als comtats, i van acompanyats de mapes dedicats a mostrar l’origen dels topònims. Es tracta de mapes de topònims preromans, topònims creats en època romana, topònims amb nom germànic, topònims àrabs, topònims d’interès històric especial i advocacions. La tria i qualificació dels topònims és una tasca difícil, que requereix coneixements especials de filologia, però que és molt important perquè mostra, en aquest cas, la forma al·luvial o sedimentària a través de la qual es va anar construint la identitat cultural dels catalans durant l’antiguitat i l’alta edat mitjana. El complement necessari del gran mapa toponímic general de cada comtat és l’índex que apareix al final de cada volum, en el qual consta la qualificació de cada lloc (vil·la, castell, casa, vilar), la primera data en què és mencionat, el nom actual, i el municipi i la comarca a què pertany. Ja ho hem dit: és una eina de treball imprescindible per als estudiosos d’aquesta època.
Els mapes ja formaven part del programa de recerca Catalunya Carolíngia, que vostè codirigeix. Els primers volums, els que va dirigir Ramon d’Abadal, ja reprodueixen mapes de l’època. De quina manera aquesta cartografia enriqueix l’obra?
Els documents reunits en els diferents volums de la Catalunya carolíngia han estat precisament la base informativa necessària per a la confecció dels atles. I els atles són molt útils —de fet, diria que imprescindibles— per a llegir i entendre millor els documents, atès que recullen i situen sobre el terreny els topònims que hi trobem.
Es conserva algun mapa de l’època, que utilitzessin aquells primers catalans?
Que jo sàpiga no hi ha cap mapa d’aquella època conservat a Catalunya. Només recordo la notícia que el bisbe Teodulf d’Orleans, que era d’origen hispà, tenia al seu oratori personal a Germigny-des-Prés una pintura mural que representava un mapa del món inspirat en la cartografia de tradició romana. D’aquest mapa sembla que en va arribar una reproducció a Ripoll, però ja en temps d’Oliba (segle XI). Del segle X, en un manuscrit de Ripoll, hi ha una representació molt esquemàtica de la Península, la qual difícilment podem anomenar mapa.
Què podem saber dels catalans dels temps carolingis mirant els mapes que reprodueixen les terres on van viure? Podem obtenir informació de l’economia, del tipus d’habitatges que tenien, de les seves relacions?
Amb els mapes de la col·lecció «Atles dels Comtats de la Catalunya Carolíngia», de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, editats per Rafel Català Dalmau, es poden saber moltes coses dels catalans de fa mil anys; moltes coses que aquests cartògrafs historiadors i arqueòlegs han estat capaços d’extreure dels milers de documents editats en el projecte de la Catalunya Carolíngia, i d’extreure també del seu coneixement personal de la geografia física i humana del país. Els mapes de la col·lecció ens parlen de la història política, toponímica, econòmica, social, administrativa, cultural i religiosa de la Catalunya dels segles IX i X.
En la col·lecció, els mapes dedicats a representar les activitats econòmiques són especialment importants. Tot i que és molt difícil avaluar la importància de cadascuna de les activitats productives i comercials que d’una manera o altra afloren en la documentació de l’època —i més difícil encara representar-les cartogràficament—, Bolòs i Hurtado ho intenten i se’n surten força bé. Representen, en la mesura del possible, tot el que troben als documents sobre boscos, pastures, ramaderia, pesca, terres de conreu, fruiters, zones de regadiu, pous, plantes industrials, molins, forns, trulls, fargues, mercats, vies, ponts, ports, etc. Els seus mapes estan farcits de signes d’activitat, però també hi ha erms i terres verges: boscos, pastures, matollars, herbassars i roqueteres. És impossible quantificar-ho, però, i si l’espai no cultivat fos el dominant, fos omnipresent en aquella època? Llavors la seva existència com a terra deserta —i, doncs, pública— podria ser també clau per a explicar moltes coses de la història social i política del període. Aquest és un dels grans beneficis del treball de Bolòs i Hurtado: que permet imaginar mirant. Ajuda a repensar el passat. Els mapes econòmics generals en aquests atles es complementen amb un llarg nombre d’estudis de cas, de mapes concrets de llocs, termes, zones, valls i comarques, que permeten aprofundir també en el coneixement cartogràfic de la història viscuda pels catalans de mil anys enrere.
La cartografia i l’arqueologia són les dues cares d’una mateixa moneda? Una disciplina pot ajudar l’altra?
Evidentment, els arqueòlegs són una mica cartògrafs, i els cartògrafs, una mica arqueòlegs (o ho han de ser). Els uns i els altres han de ser capaços —i Bolòs i Hurtado ho són— de mirar el paisatge, i, mirant-lo, llegir sobre el terreny els testimonis del passat. Una lectura que els que no som cartògrafs i arqueòlegs no som capaços de fer. Jordi Bolòs, especialment, és un reputat arqueòleg del paisatge, amb un enorme bagatge de publicacions d’aquest àmbit i una presència destacada en congressos especialitzats en aquesta matèria. Sens dubte, avui és el millor coneixedor del paisatge de Catalunya a l’època carolíngia.