Els documents de la Catalunya carolíngia esmenten milers de topònims i béns que es podran localitzar en un mapa digital dels comtats catalans. Fins ara, aquesta topografia només estava disponible en paper, a la col·lecció «Catalunya Carolíngia» de l’Institut d’Estudis Catalans i a la col·lecció «Atles dels Comtats de la Catalunya Carolíngia», que signen Jordi Bolòs i Víctor Hurtado.

El mapa permetrà fer cerques de viles, comtats, esglésies, castells, rius, cases, camins o valls, entre d’altres. Per a delimitar els comtats i els bisbats, la font de referència han estat els volums de la col·lecció «Catalunya Carolíngia», mentre que les comarques i els municipis geolocalitzats són els actuals.

El mapa permetrà passejar pels paisatges carolingis i les cerques donaran com a resultat tots els documents en què apareixen esmentats els topònims i béns localitzats.

 

 

L’elaboració del mapa ha anat a càrrec del Laboratori d’Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT), servei cientificotècnic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) situat a la Facultat de Filosofia i Lletres. El LIGIT es dedica al tractament informàtic de la informació geogràfica (tant cartogràfica com alfanumèrica). La seva tasca consisteix a produir informació del territori i organitzar-la en sistemes d’informació geogràfica (bases de dades que contenen tant la informació temàtica com la definició geomètrica dels components) per tal de facilitar la consulta, la gestió i l’anàlisi territorial. Bàsicament, el LIGIT realitza tres tipus d’activitats diferents: suport a la recerca i la docència, transferència tecnològica i innovació, i transferència de coneixements i difusió. Amb el desenvolupament del mapa digital de CATCAR, el LIGIT posa fi a una trajectòria de més de trenta anys durant els quals ha apropat el coneixement i la tecnologia de la geoinformació a la societat en l’àmbit de la recerca, la docència, l’Administració pública i el món empresarial.

El projecte CATCAR: Patrimoni Digital al Servei de la Innovació Social agraeix la tasca realitzada pels treballadors Ignacio Ferrero Beato, Laura Sala Martin i Miquel Àngel Vargas.