Biblioteca de Catalunya, Ms. 569, f. 57v
Són poques les obres literàries de l’alta edat mitjana que ens permeten tenir un bon coneixement d’aquest període històric i, encara menys, les que foren escrites per una dona. Però hi ha un llibre especialment interessant: el Liber manualis, el manual de comportament que Duoda, aristòcrata casada amb el comte Bernat de Septimània, va escriure per al seu fill Guillem. Aquesta obra conté detalls de la vida i la política a l’Imperi carolingi i és un testimoni d’un gran valor sobre com pensava i sentia una dona del seu temps. Ens n’ha parlat Mireia Comas Via, especialista en el tema de les dones a l’edat mitjana i membre de l’equip de CATCAR.
Entre els anys 841 i 843, Duoda, una noble carolíngia, va escriure el Liber manualis, dedicat al seu fill primogènit, Guillem, nascut el 29 de novembre de 826. La dama, d’origen familiar incert, va ser casada l’any 824 amb Bernat de Septimània, fill de Guillem de Tolosa, i, per tant, cosí germà de Carlemany. Per aquest matrimoni, Duoda va esdevenir duquessa de Septimània i comtessa de Barcelona, Girona, Osona, Rosselló i Empúries. Sens dubte, el seu marit fou l’home més poderós al sud de l’Imperi i aquesta circumstància el va conduir a involucrar-se en la crisi de la dinastia carolíngia per la successió de l’emperador Lluís el Piadós (814-840). Arran d’aquest conflicte bèl·lic, l’any 841, Bernat de Septimània es va veure obligat a lliurar el seu fill gran, Guillem, com a ostatge de Carles el Calb. A més, va ordenar que el seu fill Bernat, tot just acabat de néixer, fos enviat immediatament a la cort d’Aquitània.
És en aquestes circumstàncies que Duoda, retirada al seu castell d’Usès, va començar a escriure el Liber manualis, una còpia del qual es conserva actualment a la Biblioteca de Catalunya (Ms. 569, folis 57 a 88). La noble dama va voler, d’aquesta manera, reduir la distància amb el seu primogènit amb les seves paraules i continuar així la seva educació. El llibre mostra el patiment i l’angoixa d’una mare per haver estat separada del fill i la impotència de no poder-li transmetre tots els seus ensenyaments, consells, valors morals i religiosos…, però, sobretot, el seu amor. La mare sabia que el seu fill, com tots els joves nobles del seu temps, seria educat en la guerra i, per això, desitjava que els seus mots el portessin pel camí de la pau, la justícia i la caritat. Tanmateix, Duoda, com a dona de la seva època i de la seva classe, volia transmetre també al seu fill Guillem la importància de pertànyer a un llinatge i l’obligació de mostrar-se sempre fidel al seu pare, de qui provenia el seu estatus. Però, a més, el llibre conté fragments autobiogràfics, gràcies als quals podem endinsar-nos, de la mà de l’autora, en la vida de mitjans del segle IX, especialment en els afers de caràcter polític i bèl·lic en els quals es va veure immers l’Imperi carolingi.
És evident que Duoda fou una dona del seu temps, que va haver de viure fets dramàtics, però, tanmateix, destaca per tenir una personalitat d’una extrema riquesa i per la seva formació cultural. El Liber manualis, és, indubtablement, un document únic per a entendre la mentalitat i els sentiments de l’època carolíngia. Duoda va morir, en solitud, poc temps després d’acabar el llibre per al seu fill, a qui no va tornar a veure mai més, com tampoc al seu fill Bernat.
Per a endinsar-nos en aquest tresor literari i en la vida de l’autora, una de les referències imprescindibles és l’obra Duoda, comtessa de Barcelona, de Renada-Laura Portet. L’escriptora de la Catalunya del Nord ha estudiat el manual en profunditat i ha reconstruït la història personal de l’autora, que ens endinsa en la vida social i política del segle IX.
Escriptora rossellonesa i una de les veus literàries més importants de la Catalunya del Nord, Renada-Laura Portet (1927) ha escrit poesia, narrativa breu, novel·la, drama, assaig i escrits científics o de recerca sobre lingüística, toponímia o onomàstica. Membre de la Comission Nationale de Toponymie, Officier de la Légion d’Honneur (1995), Creu de Sant Jordi (2004) i guanyadora de diversos premis d’àmbits català i francès, Portet també s’ha dedicat a la docència i ha col·laborat en mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals.
Amb motiu del seu norantè aniversari, l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes li van organitzar un homenatge el 28 de juny del 2017.
Mireia Comas Via
Universitat de Barcelona
Fragments del Liber manualis: aquí.
Bibliografia:
Duoda. Manual per al seu fill. Introducció i traducció de Mercè Otero i Vidal. Barcelona: Proa, 2004. (Clàssics del Cristianisme)
Dronke, Peter. «Dhuoda». A: Las escrituras de la Edad Media. Madrid: Crítica, 1995, p. 62-85.
Mayeski, Marie. Dhuoda: Ninth Century Mother and Theologian. Scranton: University of Scranton Press, 2005.
Portet, Renada-Laura. Duoda, comtessa de Barcelona. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 2008.
Rivera Garretas, María-Milagros. «Dhuoda: La maternidad». A: Textos y espacios de mujeres (Europa, siglos IV-XV). Barcelona: Icaria, 1990, p. 65-79.