El Museu Arqueològic de l’Esquerda va dur a terme el darrer mes de març el cicle de conferències «El llegat de Carlemany: els carolingis a Catalunya», que va consistir en un total de cinc xerrades per endinsar-se en el món carolingi.
La primera va ser a càrrec de Jordi Bolòs, catedràtic d’història medieval de la Universitat de Lleida i membre de l’equip de CATCAR. En el passat butlletí en vam escriure la crònica, que podeu recuperar aquí.
La segona va portar per títol «Roda ciutat (l’Esquerda) a l’imperi carolingi». Els ponents van ser Imma Ollich, professora honorífica de la Universitat de Barcelona i directora del projecte de recerca de l’Esquerda, i Albert Pratdesaba, codirector de les excavacions arqueològiques del jaciment de l’Esquerda. La xerrada va destacar que la fortalesa de Roda Ciutat va esdevenir un important nucli d’avançada militar per als carolingis perquè oferia un lloc de control immillorable sobre la plana osonenca i del seu accés des del sud i l’oest, alhora que guardava l’entrada de les Guilleries i la rereguarda de Girona. La muralla de 150 metres que tanca el meandre del riu confirma la presència dels carolingis des de finals del segle VIII.
Jesús Alturo, catedràtic de paleografia, codicologia i diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i reconegut amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, a qui CATCAR va entrevistar amb motiu dels volums Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae, i Tània Alaix, membre del grup de recerca del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB, van pronunciar la tercera conferència: «La cultura a Osona en època carolíngia». L’imperi carolingi va treballar per una millora de la llengua d’escriptura: el llatí. La cultura escrita era clarament eclesiàstica. De fet, el llibre més important de l’època era la Bíblia. En la societat regnava la transmissió de coneixements oral, però s’han conservat documents escrits relatius a procediments comercials o judicials que es consideraven importants. «Les actes de dotació i consagració d’esglésies són de la tipologia més solemne que apareix en la documentació medieval», va afirmar Alturo, que va remarcar l’antífona de Sant Andreu de Tona: «S’ha considerat fins ara la notació musical datada més antiga d’Europa perquè s’ha identificat tradicionalment el canonge Adanagell de Vic com el seu autor.»
Abans de tancar el cicle amb la xerrada «La Catalunya carolíngia, dels pergamins al món digital», a càrrec de Santiago Muxach i Aymat Catafau, membres de l’equip de CATCAR, va tenir lloc el club de lectura organitzat amb la Biblioteca Bac de Roda al voltant del llibre La terra maleïda, de l’autor de novel·la històrica Juan Francisco Ferrándiz, amb qui CATCAR també va parlar-hi per descobrir l’ànima dels habitants de la Barcelona carolíngia. En el relat, tot i centrar-se en la Barcelona de l’època, també hi apareix l’Esquerda, una zona de frontera i perill. Un Ferrándiz obert, proper i sincer va explicar què significa el jaciment per a ell: «És un lloc que forma part de la meva vida. Quan vas a un indret amb ulls d’escriptor, tot canvia i entres en un altre univers.» Quan l’autor va endinsar-se en el món carolingi, va veure-hi un potencial molt ampli en l’àmbit literari. Tanmateix, La terra maleïda tracta sobre una temàtica molt concreta i puntual: la por de perdre la casa. Amb paraules del mateix escriptor, el llibre «va d’eixa gent que davant la por venen ací i lluiten per sa casa i per construir, habitar, conrear o restaurar». De fet, l’Esquerda simbolitzava una terra que no era de ningú. «Els seus habitants lluiten amb por perquè darrere d’eixa serra està la foscor, els sarraïns que no renuncien a aquesta terra. L’Esquerda representa eixa por que es transforma en lluita. Quan algú té por però no vol perdre sa casa, vol lluitar per ella.», va subratllar.