Alcuí i Rabano Mauro lliuren el seu treball a l’arquebisbe Odgar de Magúncia (Viena, Österreichische Nationalbibliothek, cod. 652, fol. 2v: De laudibus sanctae crucis. Segle IX)
La visió tradicional de la història qualifica l’edat mitjana de fosca, però aquesta visió ja fa anys que està superada. Només cal llegir les obres de Jacques Le Goff per a adonar-nos que, avui en dia, no seríem on som si no hagués estat pels «foscos» temps medievals. Un dels períodes que va aportar més claror és precisament el carolingi. De fet, ja l’any 1832 Jean-Jacques Ampère va establir el concepte renaixement carolingi, que engloba el període comprès des de finals del segle VIII fins a principis del següent, coincidint amb els regnats de Carlemany i del seu fill, Lluís el Pietós.
Aquisgrà, la nova Roma
El segle VII, els clergues romans tenien un nivell cultural i intel·lectual cada vegada més mediocre. Però als primers anys del segle VIII ja es comença a detectar una certa renovació cultural a les illes Britàniques, la Gàl·lia i alguna zona de la península Itàlica, manifestada en l’activitat artística però també en el paper dels scriptori o escrivans i dels il·luminadors de manuscrits. També l’ocupació islàmica de la península Ibèrica a partir del 711 va provocar el refugi a la Gàl·lia d’intel·lectuals, monjos i clergues que portaven llibres manuscrits hispànics.
Quan va ascendir al tron, Carlemany va emprendre un viatge per terres itàliques. L’emperador va tornar a Aquisgrà acompanyat de Pere de Pisa (744-799), un clergue mestre de gramàtica. Altres intel·lectuals que van fer de la cort un espai obert a la cultura van ser l’abat Fardulf, el gramàtic Paulí, Pau Diaca, el geògraf anglès Dicuil, l’hispà Teodulf i el monjo Alcuí, que va esdevenir el seu principal conseller en matèria cultural. Aquests intel·lectuals van impulsar l’estudi de les arts liberals (Trivium i Quadrivium).
Carlemany sabia llatí, una mica de grec i, sobretot, tenia moltes ganes d’aprendre, una actitud que va mantenir tota la vida. Tot i que de la seva infantesa en sabem poc, hi ha fonts que expliquen que «el príncep Carles va ser educat des de la seva primera infantesa en la religió i que va aprendre tard a escriure amb resultat mediocre» (Eginard, Vita Karoli Magni, 25, 26). Per tant, podem deduir que va ser el seu interès permanent pel coneixement el que el va portar a instruir-se i a crear una cort oberta a la intel·lectualitat i la cultura.
Una de les aportacions més importants de Carlemany al renaixement carolingi va ser la reforma educativa: va impulsar la creació d’escoles, l’estudi de la gramàtica, la retòrica, l’astronomia o la teologia. Ens ho diu Alcuí (Epístola IV): «Carles cercava, a través dels seus socis del palau i les ocupacions del seu regne, de penetrar en els misteris dels filòsofs.»
Carlemany traslladava la seva dèria pel coneixement a aquells que vivien al palau, inclosos els infants. També va ser el temps en què Carlemany va promoure la còpia de llibres de luxe, amb els quals va crear una veritable biblioteca, que incloïa escrits, entre d’altres, de Sal·lusti, Ciceró, Terenci, Juvenal i Marcial.
Tot plegat va propiciar que Carlemany convertís Aguisgrà en una nova Roma. Fins i tot, va voler rivalitzar amb el basileus (títol dels emperadors romans d’Orient) com un nou August, protector de les lletres i les arts.
De litteris colendis
Al Concili de Frankfurt de l’any 794 ja es recomanava que els bisbes instruïssin els clergues. I es feia a través del document De litteris colendis, que promovia l’estudi de les Escriptures, «que són plenes d’esquemes, de trops i de figures semblants…» i que calia cercar «homes que tinguin el desig i la capacitat d’aprendre, i el gust d’instruir els altres». La carta, conegudíssima per tothom, que es dedica a la història de l’ensenyament, anava adreçada als bisbes i abats dels monestirs.
Carlemany va instaurar a Aquisgrà que els clergues aprenguessin bé el cant i preguessin tots de la mateixa manera i es va inspirar, entre d’altres, en el sacramentari que li va enviar el Papa. Només així es podia unificar la litúrgia i esborrar els vells usos gal·licans a l’altar. Però pregant no n’hi havia prou. Calia instruir el poble i allunyar-lo dels antics costums pagans i fer que abracés definitivament la fe cristiana. Per a dur a terme aquesta tasca, el clergat havia de ser instruït.
Finalment, cal esmentar que Carlemany volia que la paraula escrita —el document— tornés a tenir el valor que havia tingut en temps passats i que havia perdut a causa, entre d’altres, dels usos del dret consuetudinari.
Daniel Piñol
Universitat de Barcelona
Bibliografia
Alcuí de York. Monumenta Germaniae Historica, Epistolae IV, Epistolae Karolini Aevi, vol. II (E. Düemmler, ed.). Munic: Berolini, 1895, <https://www.dmgh.de/epp.htm> [Consulta: 23 març 2021].
Einhardi. Vita Karoli Magni [en línia]. Edició a cura de G. H. Pertz i G. Waitz. Hannover: Imp. Bibliopolii Hahniani, 1905, <https://archive.org/details/einhardivitakar00unkngoog/page/n105/mode/2up> [Consulta: 23 març 2021].
Paul, Jacques. Culture et vie intellectuelle dans l’Occident médiéval. Textes et documents. París: Armand Colin, 1999.
Riché, Pierre. Écoles et enseignement ans le Haut Moyen Âge. París: Aubier Montaigne, 1979.
Rosso, Paolo. La scuola nel Medioevo, secoli VI-XV. Roma: Carocci editore, 2018.