Hem visitat el museu i el jaciment arqueològic de l’Esquerda, situats a les poblacions de Roda de Ter i les Masies de Roda (Osona), un viatge des de l’edat del bronze fins a l’edat mitjana. Des de l’any 1977 s’hi porten a terme excavacions arqueològiques sistemàtiques que formen part de la programació del Departament d’Història i Arqueologia (Secció Història Medieval) de la Universitat de Barcelona (UB). La directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda, Maria Ocaña, i els directors de l’àrea medieval, Imma Ollich i Albert Pratdesaba, van ser els nostres amfitrions.
A partir dels anys 778-785, els francs carolingis estableixen una sèrie de castells i fortaleses al llarg del riu Ter reaprofitant fortificacions antigues o aprofitant fortificacions naturals: Roda, Savassona, Casserres, entre altres indrets.
Aquestes construccions defensives primerenques eren fetes de fusta i ens han deixat les marques a terra: els encaixos i forats a la roca on s’encaixaven els pals que formaven part d’aquestes estructures de defensa. Aquestes torres de guaita o talaies permetien el control i la comunicació entre elles al llarg del riu.
A l’Esquerda van aprofitar l’antiga muralla visigòtica, la van refer i hi van adossar torres de pedra quadrangulars cada vint metres. Van formar així, una veritable fortalesa per a defensar la frontera del riu Ter.
La primera menció documental de l’Esquerda és de l’any 826 i apareix als Annals Reials de Lluís el Pietós, en què s’explica que Aissó va destruir «Roda Ciutat», nom antic de l’Esquerda. L’arqueòloga i professora de la UB Imma Ollich ens va explicar que les excavacions han provat que els carolingis hi van arribar abans, ja a finals del segle VIII, fet que confirma la seva hipòtesi: el Ter actuava de primera defensa dels territoris sud-pirinencs, molt abans que el Llobregat, que no va ser controlat fins al 801.
El problema principal de l’arqueologia dels temps carolingis a Catalunya és l’escassetat de restes identificables que es puguin atribuir amb certesa a aquesta època. Tot i això, al Museu, se’n poden trobar algunes de molt significatives, com una moneda de plata de Lluís el Pietós, del segle IX, o ceràmica espatulada, a l’estil de la produïda a la zona del Rin.
A l’entorn de les restes de l’església romànica de Sant Pere de Roda, situada al punt més alt del turó de l’Esquerda, hi ha una necròpolis, on s’han trobat diversos tipus de tombes, entre les quals n’hi ha d’època carolíngia, excavades a la roca, associades a una església preromànica anterior.
Les excavacions a l’Esquerda són ben vives després de més de quaranta anys excavant-hi. Però, de fet, tenint en compte el paper clau d’aquest indret, al cor de Catalunya, encara ens revelaran nous detalls d’aquesta època tan fascinant.