Gemma Geis i Carreras (Girona, 1979) és la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Convençuda que el coneixement ha de ser el centre del país i que la recerca és una inversió, Geis encapçala un departament nou que vol mantenir el sistema de coneixement de Catalunya entre els més ben valorats d’Europa. La seva experiència com a vicerectora de la Universitat de Girona li ha permès conèixer el conjunt universitari i de recerca des de ben a prop. Hem parlat amb ella sobre l’impacte de CATCAR, la democratització del coneixement, la cooperació transfronterera i la recerca com a pal de paller de la societat.
En el seu parlament que ha tancat l’acte de cloenda de CATCAR, ha manifestat que la innovació en qualsevol àmbit fa avançar un país, però sovint la relacionem amb els àmbits estrictament científics o tecnològics. És necessari transferir més recerca en ciències socials a la societat i reivindicar els investigadors que no porten bata blanca?
Crec que és una necessitat. Ja que amb la pandèmia la societat ha conegut més els científics, químics i biòlegs, vull reivindicar el paper de les ciències socials, les humanitats, la cultura o la música en l’àmbit de la transferència. Quan parlem de transferència no només l’hem de pensar en un àmbit tecnològic, perquè un estudi històric, per exemple, ens permet conèixer més la nostra societat i hi té un impacte. Hem de fer aquesta tasca de divulgació per a fer entendre a la societat que els investigadors no només porten bata. A la convocatòria que vam fer dels SGR-CAT 2021, uns ajuts per a donar suport a l’activitat científica dels grups de recerca, vam tenir una especial atenció en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, per a la possibilitat de crear grups de recerca transversals disciplinàriament. En un moment de pandèmia, hem de potenciar la filologia, la filosofia i, en definitiva, el concepte ampli que inclouen les humanitats.
De fet, la pandèmia ha ratificat que la recerca pot servir de pla de contingència en un moment de crisi global. En el cas de CATCAR, com pot ajudar a impactar en les polítiques públiques i contribuir a fer una societat millor?
En aquesta convocatòria dels SGR-CAT 2021 vam establir que la recerca feta amb perspectiva de país i en català, com CATCAR, podia tenir el mateix valor i reconeixement que la feta en una altra llengua, perquè per tal de fer polítiques públiques, en qualsevol àmbit, necessitem dades. Per tant, un govern ha d’afavorir la recerca relacionada amb el país perquè permet fer política pública, sense ella no es podria fer. CATCAR té impacte en l’àmbit històric, educatiu, cultural… Si el mateix Govern no reconeix la recerca feta amb perspectiva de país ―que enriqueix les nostres institucions, identitat i cultura―, no ho farà ningú.
Segons vostè, «el finançament públic de la recerca no és una despesa, sinó una inversió que retorna amb escreix». De quina manera pot beneficiar-se la societat de la inversió econòmica que suposa un projecte com CATCAR?
CATCAR tindrà unes conclusions i una divulgació científica. És un projecte de recerca que pot tenir transferència en àmbits com el de l’educació i l’històric ―perquè ens proporciona informació d’una etapa important per a Catalunya―, el patrimonial o el cultural. Per tant, és evident, aquests projectes han d’existir i necessitem vetllar per l’àmbit de les ciències socials i les humanitats.
Un dels factors que ha subratllat sobre CATCAR és que el projecte posa el patrimoni del país a l’abast de tota la ciutadania. Creu que la recerca de les institucions catalanes ho està fent, o es tendeix a posar-la a l’abast d’un públic més especialista i concret?
Per exemple, en la convocatòria dels SGR-CAT 2021 vam fer obligatori que tota la recerca finançada per la Generalitat de Catalunya havia d’estar en obert, que fos accessible. I la mateixa Llei de la ciència, que s’està tramitant al Parlament de Catalunya, estableix que aquests materials han d’estar a disposició de la ciutadania.
Com es democratitza el coneixement perquè sigui lliure per a tothom?
És molt important que la societat conegui que es fan projectes de recerca i es parli dels seus investigadors i investigadores. Aquí necessitem mitjans de comunicació que tinguin coneixement per a divulgar els projectes científics. En aquest sentit, els investigadors s’han d’obrir perquè una persona que no estigui en l’àmbit científic els entengui. Així doncs, de la mateixa manera que la societat defensa una sanitat o una educació pública de qualitat, ha de defensar que les universitats necessiten més finançament i que el sistema de coneixement necessita més investigació, perquè això ens fa un país més preparat per a tots els reptes globals que tenim, i no només en l’àmbit científic i químic, sinó també del patrimoni, la cultura, la llengua… Per tot això, estem treballant en projectes comunicatius que puguin arribar a la societat.
En què consisteixen aquests projectes divulgatius?
S’està treballant en un programa de televisió finançat pel Departament de Recerca i Universitats en què sortiran investigadores i investigadors de diferents universitats i disciplines explicant què estan fent. Ara per ara, hem de vetllar molt perquè l’atenció que se li ha donat a la ciència durant la pandèmia no desaparegui. La millor aposta que podem fer és la recerca perquè fa que estiguem més preparats en tots els àmbits.
Una de les característiques que ha distingit CATCAR ha estat la voluntat de reforçar els vincles entre territoris amb una història mil·lenària comuna. La via de la cooperació transfronterera es pot potenciar en l’espai català transfronterer?
És una via. És evident que es produeixen les aliances europees en l’àmbit universitari de centres de recerca i institucions. Cada vegada hi ha més imbricació entre les universitats per a la seva internacionalització. La Xarxa Vives d’Universitats, que estructura totes les universitats dels Països Catalans, no només l’hem d’enfortir amb la llengua, cultura i patrimoni, sinó també a través de la transferència de coneixement. Tenim una xarxa dels Països Catalans que l’hem de revitalitzar, que ens ha d’ajudar a fer treballs més conjunts, per exemple, en l’àmbit transfronterer de recerca.
Respecte a l’enfortiment de la llengua que comenta a causa de la situació actual del català, projectes com CATCAR, en què la llengua catalana és present, tenen un valor afegit?
Sí, tenen un valor afegit. De fet, estem treballant en una convocatòria específica per donar ajuts a materials de divulgació científica en català. Abans he fet referència a la necessitat que el país sigui més conscient de la necessitat d’enfortir el sistema de recerca, i també necessitem més producció de materials científics en català.
En una entrevista a La República (03.09.2021), va subratllar que la recerca ha de ser al centre del projecte de país. Institucions com l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que ha encapçalat CATCAR, quin paper hi han de tenir?
L’IEC és una institució cabdal pel país. No podem entendre el país sense el compromís de l’IEC amb la llengua, la cultura, el patrimoni o la ciència. Hi ha totes les vies obertes de col·laboració perquè aquest àmbit científic sigui enfortit a Catalunya, un territori que té molt talent, amb investigadors i investigadores molt reconeguts en l’àmbit internacional. Quan ens preguntem quin ha de ser el pal de paller de Catalunya, els catalans hauríem de pensar en el sistema de coneixement, les universitats i els centres de recerca, i amb aliances com la de l’IEC.
Catalunya és el segon país de la Unió Europea en captació d’ajuts als investigadors del Consell Europeu de Recerca. Com es construeix aquest sistema de coneixement i en quina línia ha d’anar la recerca catalana perquè continuï sent capdavantera?
En primer lloc, la Llei de la ciència que tindrem regularà el sistema de coneixement. Cal blindar el percentatge de pressupost, treballar per la retenció del talent, reconèixer que la recerca és un àmbit del sector públic diferenciat i intentar simplificar els procediments administratius. Després, tenim el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement. I, en darrer terme, hem de continuar incrementant el pressupost en recerca i universitats del país perquè, per exemple, quan rebaixem les taxes universitàries, estem apostant pel jovent del país, i apostar-hi significa que floreixin oportunitats. Per tant, aquests tres factors ens permetran que Catalunya continuï sent molt reconeguda a escala mundial per la captació de projectes.
A banda de l’increment pressupostari, és necessària la implicació del mecenatge científic?
Absolutament. El mecenatge científic i la inversió privada en la recerca són un dels deures que el té el país i el nostre departament creu que és una via per a poder enfortir la investigació.
Com es ven el coneixement al sector privat?
El sector privat ha vist com la pandèmia ha tingut un impacte econòmic molt gran. Tenir un país més preparat per al canvi climàtic, en l’àmbit de la diversitat lingüística o en l’àmbit arquitectònic, fa que sigui un país on les empreses tenen més capacitat de desenvolupar-se i ser més capdavanteres.
L’entrevista va tenir lloc el 18 de maig a la sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, una vegada finalitzat l’acte de cloenda de CATCAR. La conversa amb la consellera Gemma Geis ha estat la vint-i-sisena i última entrevista del projecte. Dins el nostre web les podeu trobar totes, gràcies a les quals hem anat adquirit nous coneixements.