Els Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals

© ADPO, 3 J 727, fons de la família d’Oms. Diploma d’entrada en religió de Marianne d’Oms, 1749.

Els Arxius Departamentals són una institució plurisecular que té com a finalitat la preservació del patrimoni. Creats durant l’època revolucionària per una llei del 5 de brumari de l’any V (26 d’octubre del 1796), se’ls va encomanar la gestió dels arxius formats en el període de l’Antic Règim per les administracions reials que corresponien a llur territori (és a dir, el del departament), a més dels fons d’arxius de les institucions eclesiàstiques confiscats per la Revolució.

Els objectius fonamentals dels Arxius Departamentals són avui dia els mateixos: a cada departament es tracta d’aplegar els arxius emanats de les administracions públiques, dels tribunals, dels oficials públics (notaris), dels establiments de salut, etc., i també els arxius privats de famílies, empreses, associacions, etc., per tal de conservar-los i posar-los a disposició dels ciutadans. Així, doncs, els Arxius Departamentals tenen una finalitat essencial de servei públic, estan al servei de tots els possibles usuaris, al servei del patrimoni i del coneixement històric. Per això és tan important fer conèixer i difondre aquest bé comú; per això durant tot l’any i mitjançant una programació variada es proposen accions de difusió en benefici de tota mena d’usuaris: escolars, gran públic, genealogistes i historiadors, amateurs o professionals.

Els fons d’arxius dels Pirineus Orientals apleguen gairebé vint quilòmetres lineals de documentació, i cobreixen més de mil anys d’història: des dels documents més antics —pergamins del segle IX— fins als documents més recents —fitxers electrònics del segle XXI. Tota la història del Rosselló, de la Cerdanya, del Conflent, de la Fenolleda, etc., està a disposició dels historiadors.

Els Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals conserven, doncs, alguns —pocs— documents de l’època carolíngia (segles IX i X), un fet relativament excepcional. El més antic és un pergamí de l’any 865 que documenta una cessió de béns als voltants de Prada al monestir de la Grassa (avui departament de l’Aude). Un altre pergamí de l’any 913 és l’acte de donació d’una terra de la Cerdanya al mateix monestir. Un darrer pergamí, de l’any 989, documenta una donació de terres entre germans i una germana d’una família del Conflent, prop de Fullà. Aquesta petita mostra pot donar-nos una idea de la documentació del període carolingi conservada a Catalunya, que el projecte CATCAR permetrà fer encara més evident.

A mesura que passen els segles, la producció de documents augmenta i els fons dels Arxius es van tornant cada vegada més variats. Els arxius notarials tenen una riquesa d’una ancianitat remarcable (el primer registre és del 1270). El regne de Mallorca, per bé que molt efímer (segles XIII-XIV), ha estat a l’origen de documents excepcionals, com és ara alguns capbreus il·luminats. Les col·leccions de les èpoques moderna i contemporània apleguen documents igualment interessants, entre els quals es poden esmentar els documents administratius i iconogràfics relatius al període de la retirada i dels camps de concentració dels anys 1939-1942. Això no és res més que un resum breu sobre la diversitat dels fons conservats, perquè l’exhaustivitat no és pas possible en aquesta matèria.

Les col·leccions dels Arxius Departamentals constitueixen una font inesgotable per al coneixement històric i patrimonial del Departament dels Pirineus Orientals i dels territoris veïns. Gràcies a projectes com CATCAR, aquests documents poden tenir un paper important avui dia per a ajudar els ciutadans a desenvolupar el sentit crític i per a donar profunditat històrica als esdeveniments presents.

Marie Landelle
Directora dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals