El programa de recerca Catalunya Carolíngia, de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), recull i publica tots els documents referents a Catalunya dels segles VIII al X. Aquest corpus documental té un interès excepcional per a la història no tan sols de Catalunya, sinó també de l’Europa occidental.
Els resultats de les investigacions es publiquen en una col·lecció que es divideix d’acord amb els comtats de la Catalunya carolíngia. Fins ara se n’han publicat set toms, repartits en catorze volums: El domini carolingi a Catalunya; Els diplomes carolingis a Catalunya; Els comtats de Pallars i Ribagorça; Els comtats d’Osona i Manresa; Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada; Els comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet, i El comtat de Barcelona. Actualment, està a punt de publicar-se el tom VIII, corresponent als comtats d’Urgell, Cerdanya i Berga. Aquests volums reuneixen documents, mapes i índexs alfabètics de noms del comtat. L’obra completa comprendrà l’edició de més de sis mil documents.
La direcció de l’obra és actualment a càrrec de Gaspar Feliu i Monfort i Josep Maria Salrach i Marés. Al llarg de la història del projecte, però, han estat figures clau: Ramon d’Abadal i de Vinyals, fundador i director de la col·lecció des del 1920 fins al 1970; Anscari M. Mundó i Josep M. Font i Rius, directors de l’obra des del 1971 fins al 2009, i Jaume Sobrequés i Callicó, qui va enllestir la primera part del volum I, publicat setze anys després de la mort d’Abadal, l’any 1986. Així mateix, han estat vinculats a aquesta col·lecció Antoni Pladevall i Font, Manuel Riu i Riu, Ramon Ordeig i Mata, Santiago Sobrequés i Vidal, Sebastià Riera i Viader, Manuel Rovira i Solà, Pere Ponsich, Ignasi J. Baiges i Jardí, Pere Puig i Ustrell i Abel Rubió i Serrat.
El programa de recerca va néixer fa cent anys, un segle marcat per la dificultat de l’empresa i pels obstacles a què van haver d’enfrontar-se els seus impulsors, emmarcats en la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC. Dins l’Anuari d’aquesta institució es dona compte dels treballs fets durant l’any 1920, que permeten fer-se una idea clara de la tasca ingent que han dut a terme les diferents generacions que han treballat en el projecte:
Era precís primer seleccionar del material immens documental que sortosament conserva encara Catalunya, potser, a proporció, més que cap altra nació d’Europa, el de més urgent publicació. […] Aquells clarament se’ns oferien en quatre principals agrupacions: els preceptes i, en general, tots els documents procedents de la cancelleria Carolíngia i donats per Catalunya, la Marca Hispànica; […] al costat d’aquests documents tenim les butlles i tota la sèrie d’instruments sortits de la Cort Pontifícia […]. Al costat d’aquests dos grups, hi ha la documentació carolíngia, pròpiament nostra: les consagracions d’esglésies, els judicis, els testaments, les vendes, la infinitat de contractes que els nostres arxius eclesiàstics i civils han conservat i que són inèdits en sa majoria.
CATCAR, que suposarà la digitalització i la transmissió de la documentació recollida en la Catalunya carolíngia, donarà una nova vida al projecte. La base de dades, amb accés obert i llicència Creative Commons, serà una eina imprescindible per a tots els interessats en la història dels comtats catalans.
Fonts d’informació:
Catalunya carolíngia. Vol. I-VII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1926-2019.
«Memòria presentada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans als excel·lentíssims senyors president de la Mancomunitat de Catalunya i alcalde de Barcelona, donant compte dels treballs fets durant l’any 1920». A: Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans: MCMXV-XX, 1923, p. xliii-xliv. També disponible en línia a: <https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000102/00000082.pdf> [Consulta: 15 gener 2020].