Portada de còdex amb escenes de la vida de Crist. Astúries, s. IX. The Walters Art Museum (Baltimore)
La família nuclear, formada pel matrimoni i els fills, era la cèl·lula bàsica en l’organització social i econòmica de la Catalunya carolíngia. El dot és un dels compromisos econòmics de la institució matrimonial, que, durant els primers segles medievals, consistí en una aportació del marit en favor de la dona. La finalitat d’aquesta donació era dotar la muller d’un patrimoni que li permetés subsistir en cas de viduïtat i, al mateix temps, garantir-li un tracte digne.
La nombrosa documentació que ens ha pervingut d’aquesta època posa en relleu el valor que la societat carolíngia tenia de la dona. Aquesta consideració es pot observar en els preàmbuls dels contractes d’esposalles, com aquest de l’any 999:
El Creador de tot, Déu, no va voler que l’home visqués sol, sinó que li va crear una ajuda, Eva. De manera que dels ossos del primer home va formar la dona, d’un fent-ne dos, mostrà que els dos eren un, i que no pensés que era diferent d’ell, sinó que havia estat feta d’ell mateix. Per això em plau i em convé, amantíssima esposa meva, de demanar-te d’unir-te a mi en matrimoni. Amb aquest objectiu, en presència de nombrosos homes honorables, ens bescanviem els anells, que representen les arres de la nostra unió, d’acord amb la voluntat de Déu i la dels nostres pares i amics. I puix que un matrimoni legal no pot ésser contret sense que vagi acompanyat d’un títol de dot, per l’amor que et tinc, per tal que la teva bellesa en sigui ornada i per als infants que haurem de procrear, et faig donació de la desena part de tot el que posseeixo, del que he pogut adquirir o que podré adquirir amb l’ajut de Déu, i t’ho concedeixo tal com és prescrit per les lleis dels gots. [Arxiu de la Catedral de Vic, cal. 6, núm. 1.300: versió de Pierre Bonnassie, Catalunya mil anys enrere, Barcelona, Edicions 62, 1979, vol. I, p. 226, nota 3.]
La cerimònia nupcial es realitzava davant de testimonis, parents i amics, en què els nuvis s’intercanviaven els anells i s’atorgava l’instrument dotal. El dot, conegut també amb el nom de dècima marital, constituïa una desena part dels béns del marit. A mitjan segle VII, el rei visigot Xindasvint va limitar el dot marital a aquest percentatge per tal d’evitar situacions cada cop més freqüents en què els dots maritals resultaven excessius, ja que algunes mullers havien arribat a rebre quantitats equivalents a la meitat dels béns del marit. La núvia, en el moment de les núpcies, rebia per part de la seva família un aixovar format per robes i vestits i, en alguns casos, fins i tot, algun bé immoble.
La dona, casada o vídua, participava en l’administració i la gestió dels béns del marit per la dècima marital que s’establia en els contractes nupcials. Aquesta desena part, recollida per la llei de Xindasvint, figura en la documentació catalana dels segles IX al XIII. Es considerava que la dona tenia un tant per cent de tots els béns que pogués tenir el marit i, per això, intervenia en totes les seves transaccions econòmiques. Sobre aquests béns dotals, la dona tenia la plena propietat i, per tant, la seva intervenció i el seu consentiment eren necessaris en qualsevol venda, empenyorament o donació que es fes dels béns familiars, ja que, per dret, li’n corresponia una part.
Mireia Comas Via
Universitat de Barcelona
Bibliografia:
Aurell Cardona, Martí. Les noces del comte: matrimoni i poder a Catalunya (785-1213). Barcelona: Omega, 1998.
Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere. Barcelona: Edicions 62, 1979.
Brocà, Guillem de. Historia del derecho de Cataluña, especialmente del civil y exposición de las instituciones del derecho civil del mismo territorio en relación con el Código civil de España y la jurisprudencia. Barcelona: Herederos de Juan Gili, 1918.
Comas-Via, Mireia. Entre la solitud i la llibertat: Vídues barcelonines a finals de l’Edat Mitjana. Roma: Viella, 2015.
Lalinde Abadia, Jesús. La dote y sus privilegios en el derecho catalán. Barcelona: Anabasis, 1962.
Ordeig i Mata, Ramon. Els orígens històrics de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 1981.
Vinyoles Vidal, Teresa. Història de les dones a la Catalunya medieval. Vic: Eumo; Lleida: Pagès, 2005.