La ficció és una de les eines més atractives per a divulgar la història. En el cas del període carolingi, hi ha poques produccions que en parlin. N’és una excepció la docusèrie Comtes, una producció de La Xarxa de Comunicació Local, amb guió de l’escriptor i antropòleg Albert Sánchez Piñol i sota la direcció de Carles Porta. La sèrie reconstrueix amb un gran rigor històric els regnats de Guifré el Pelós, Guifré Borrell, Sunyer I i Borrell II. Cadascun dels comtes és protagonista d’un capítol de trenta minuts, que presenta l’actriu Marta Marco i en què la ficció dramàtica es combina amb el testimoni de sis historiadors, que aporten el context de l’època i ajuden a interpretar els fets. Entre els assessors de la producció hi ha Laura de Castellet, amb qui hem parlat sobre la seva tasca a Comtes.
Laura de Castellet va treballar amb els historiadors Francesc Xavier Hernández, Stefano Cingolani, Dolors Bramon, Carme Muntaner i Josep Maria Salrach. Tots apareixen a la sèrie per contextualitzar i interpretar els fets que s’hi narren: «Jo era la que reivindicava els pagesos, les dones, els recursos naturals, etc. Allò era la sèrie Comtes i, lògicament, se centrava en l’aristocràcia, però jo els deia: “A part dels comtes, que més tenim?” Per exemple, hi ha objectes metàl·lics que molt poca gent podia tenir, i jo els deia: “Agafeu una banya de vaca.” Els feia tocar de peus a terra amb coses reals. També els vaig fer modular una miqueta el paper de les comtesses. El fet que ara no valorem les dones d’aquella època no vol dir que no hi fossin. Mentre els homes feien la guerra, elles s’ocupaven del dia a dia, tant les comtesses com les dones de pagès. Als segles IX i X trobes documents en què els caps de casa eren dones soles. Si hi havia un home, primer posaven l’home, després les dones i després els fills, però per ordre cronològic, no primer els homes i després les dones. Al segle XII la cosa ja comença a canviar.»
Per a Laura de Castellet, la sèrie Comtes va trencar molts esquemes: «Fins i tot estètics: molta gent deia que semblava una sèrie més d’època romana que medieval. I, en canvi, tant el vestuari com les armes i els decorats es van fer seguint criteris històrics rigorosos.» En aquest sentit, adverteix sobre altres produccions: «Joc de trons, per exemple, és una deformació absoluta de l’edat mitjana. Aquests productes pesen i creen un imaginari molt fals. De tant en tant oferir-ne que estiguin ben fets està molt bé. El senyor dels anells, per exemple, no és medieval, però té coses medievals molt ben fetes: des dels avisos amb corns i amb focs fins als diferents tipus d’arcs que s’utilitzaven.»
Si voleu veure els capítols de Comtes i aconseguir-ne més informació, podeu consultar el seu web: http://www.comtes.cat/